Cap a la dècada dels 60 es va produir un moviment de contracultura anomenat psicodèlic. Un període de la nostra societat on potser els instints més primitius i llibertins de l'ésser humà van sortir a la superfície. Drogues i sexe van deixar de convertir-se en un tema tabú per passar a formar part d'una forma compulsiva en l'estil de vida de molts joves. L'art va absorbir aquest còctel d'elements d'una societat agitada i va materialitzar el que en aquell moment era una concepció i una filosofia vital de gran amplitud i obertura que va assegurar una expressió fluida, salvatge i alliberada de tota repressió.
El terme psicodèlic va ser emprat per primera vegada per un psicòleg britànic, Humphry Osmond que significa literalment «manifestació de l'ànima»I que va ser alternat amb el terme lisèrgic, que fa referència a la denominació científica de l'LSD, una droga que va aconseguir el seu apogeu d'una forma preocupant. Totes les arts, incloent el cinema o la literatura es van veure aviat esquitxades d'unes característiques que definirien un estil molt particular, on els patrons caleidoscòpics i fractals eren recurrents. Els colors s'agrupaven formant combinacions de salvatges contrastos i es recreaven d'una forma recurrent collages i construccions abstractes pròpies de l'deliri, l'èxtasi, la transcendència i la psicodèlia més pura.
A continuació m'agradaria compartir amb vosaltres aquest corrent d'una forma més gràfica amb alguns exemples que parlen millor per si sols. Et resulta atractiva aquesta estètica?
