No solem parlar o comentar molt sobre arquitectura, encara que estigui molt lligada a l'art i el que significa ser creatiu. Hi ha arquitectes que han estat capaços de idear altres formes fora del que és més recte i perpendicular, per passar-se més al corb. Només cal fer una volta per Barcelona per adonar un d'ells.
A part del que corb i del que rectilini, també hi ha un moviment anomenat deconstructivisme que va néixer a finals de la dècada de 1980. Es caracteritza per la fragmentació, el procés de disseny no lineal, l'interès per la manipulació de les idees de la superfície de les estructures i de la geometria euclidiana (formes no rectilínies). Aquest gratacels és el màxim exemple que es pot prendre per explicar aquest moviment arquitectònic.
Aquest gratacels de Tailàndia no és a les totes ho anomenat com deconstructivisme, però sí que ens val per entendre millor aquest moviment arquitectònic. El concepte «De-amb» va ser una reacció o subversió de l'modernisme i una oposició a l'augment de el post-modernisme.
Estem davant la torre MahaNakhon a Bangkok, Tailàndia. Té 313 metres d'altura i 77 plantes. Els edificis que solen caure sobre la categoria de l'deconstructivisme expressen una aparença final finalitzada que es caracteritza per un caos controlat i impredictible.
Si un li fes fora imaginació i s'imaginés tot un districte d'una ciutat amb edificis com el MahaNakhon, segurament que podria acostar-se més a un espai enorme relacionat amb el apocalíptic que una ciutat més normal ia la qual ens hem acostumat des que els gratacels conquerissin els centres urbans. L'únic problema que poden arribar a tenir és la despesa extra per netejar finestres, encara que els lloguers d'algunes d'aquestes oficines i apartaments deuen ser estratosfèrics.
Un edifici que és canviar el panorama d'una ciutat com és la de Bangkok. Per acabar amb l'arquitectura, un fusió amb l'orfebreria.