Que puguem acostar-nos als dibuixos d'una persona que es presenta de forma anònima des de la xarxa de xarxes per trobar el seu art donant forma als costats foscos de l'ésser humà oa aquests estats emocionals que en certes parts de la vida ens toca transcórrer per ells, és una cosa en si enigmàtic i molt atraient, almenys des del meu forma d'entendre les coses.
Per això mateix porto a aquest artista de nom desconegut que ens demostra des les seves obres fosques que darrere d'aquest somriure pot trobar-se una gran foscor o en aquesta sublim mirada d'auto acceptació es pugui bussejar a través del que seria una depressió en potència. Un artista des de l'anonimat que furga en aquests passatges foscos de l'ànima, de el pensament humà i de l'emocional.
Estem acostumats a relacionar al bonic amb el gran art, però sí mirem enrere en els grans genis, tenim a un Francisco Goya que va tenir la seva gran època negra en la qual només retratava, de forma simbòlica, allò que l'envoltava en vida.
El crit de Munch, com un alleujament i un trencament emocional, Que ens porta davant la bogeria o la manca d'entesa. Podem apropar-nos a aquest artista on el seu font d'inspiració es va servir de vídeos de Geiger i Tool i com es va sentir atrapat per la foscor i per aquesta forma freda d'atemorir i atraure l'audiència, cosa que passa amb aquesta sèrie de dibuixos foscos que compartim des d'aquestes línies.
Com m'agradaria oferir algun enllaç a la seva obra, Imgur des aquest enllaç i aquí un altre més. Un pas per la ment humana i pels seus més foscos racons que no sol fàcil ser expressats sense que se li pregunti per l'estat mental d'aquell que els retrata. Com si pintar el bonic no tingués alguna cosa darrere que s'amaga, en potser Un Món Feliç.