Obviament, es pot aprofundir bastant en cada un d'aquests conceptes i de fet ho farem en articles posteriors:
- ritme: El terme nia originàriament en l'univers musical. El sentit que té és absolutmante el mateix en el món de la imatge. El compàs de la música, seria la figura en les nostres composicions i el silenci seria l'espai al voltant d'aquesta figura. El ritme expressa moviment per la necessària repetició d'elements seguint una estructura. Els artistes controlen aquest moviment al voltant d'una obra d'art aconseguint que la mirada de l'espectador es mogui en lloc de moure físicament la composición.El patró és una repetició visual. Tots els ritmes tenen patrons però no tots els patrons tenen ritme. En disseny podem trobar dos tipus de ritmes. D'una banda hi ha el ritme regular, que és aquell que s'obté de la repetició d'un patró. D'altra banda hi ha el ritme progressiu, que representa un moviment orgànic o natural que s'usa per crear moviment visual.
- Modulació o trama: El mòdul és l'element adoptat com a unitat de mesura per determinar les proporcions entre les diferents parts d'una composició i que es repeteix sistemàticament en l'espai. Es tracta de formes idèntiques o similars que apareixen més d'una vegada en un disseny. La presència d'aquests elements ajuda a unificar la composició.
- Equilibri o balanç: Es tracta de l'organització dels elements perquè res domini part de la composició, és a dir, que sembli més dens pesat o d'alguna manera s'imposi més en aquesta part. Trobem tres tipus d'equilibris: El simètric (es divideix per la meitat i les dues parts són iguals per exemple, el yin i el yang), el asimètric (no pesa igual en mabos costats) i el radial (és igual en longitud des del centre , com ara el sol).
- direccionalitat: S'hauran de definir clarament les línies d'acció que determinen la forma de la composició. Aquestes es denominen directrius, i les podem entendre comla línia. Neixen de les relacions que defineixen l'univers o àrea d'acció i d'una forma estratègica aquestes determinen una visió dominant. El seu bon ús ens ajudarà a injectar harmonia en la nostra composició reflectida en l'estructura espacial.
- jerarquia: Òbviament la unitat de la composició requereix que la tensió entre forces i els estímuls cursats siguin integrats per un element dominant. El elemente dominant es troba recolzat i complementat per altres elements en condició de subordinació. Tindrem jerarquia provocada per l'ordre de lectura, la mida, el color, la disposició, la ubicació o la disposició d'elements.