Què és el brutalist design?

Hi ha dissenys que es mesuren per la seva psicologia abstracta, n'hi ha d'altres que es mesuren per la bona composició i distribució dels elements gràfics. Hi ha altres que, en canvi, tendeixen a tenir molt d'auge pel desequilibri que es mostra a l'escena.

Durant dècades, el disseny ha estat una de les tendències artístiques més criticades. Aquest fenomen ha aconseguit que molts dissenyadors donin per fet un disseny complet o un complet antidisseny. En aquest post et mostrem el que és un dels altres corrents que desconeixies i que està carregat de formes, colors i expressions que no tothom comprèn.

Comencem.

Brutalist Design: Què és

El brutalist design o també anomenat brutalisme, es defineix com una mena de moviment estètic i que conté unes funcions i compleix unes expectatives, d'aquí rep el nom i es defineix també com a utilitari.

Perquè entenguis millor aquest corrent poc peculiar, el seu objectiu principal és obtenir una visió anti decorativa del disseny i exposa i es manifesta a favor de les primeres matèries que s'utilitzen per construir els dissenys. I segurament et preguntaràs en quin estil va tenir molt més protagonisme, doncs va ser sens dubte en l'arquitectura de les dècades 1950-1970. El que pocs desconeixen, és que actualment ha ressorgit de les entranyes i s'ha viralitzat en el sector del disseny digital modern.

I per què se li ha donat tanta importància actualment?, perquè és un dels corrents que més ha cridat l'atenció visualment en els seus espectadors. Exposa el que és necessari per poder diferenciar-se de la resta i això ho fa un estil fred i dur.

característiques principals

Les característiques del brutalisme solen ser visuals, fet que fa que sigui un estil tan diferent i difícil d'assimilar. A diferència de les altres, els corrents artístics han anat succeint segons el seu antecessor. Al brutalisme han anat passant a través d'un mitjà a un altre. comencem:

• L'exposició dels materials: té un estil propi que és l'arquitectura i no manté relació amb els mitjans en línia.
• Fan servir tons monocromàtics que deriven del gris, el blanc i el negre.
• Es defineix com un estil funcional i incomplet o nu ja que el disseny i allò artístic i bell no encaixen en els seus estàndards.
• Tenen molta importància els elements modulars i la repetició dels mateixos.
• Les peces solen ser articulades juntament amb vores rectilinis. A més, aquestes peces no s'editen ni es manipulen.

Brutalist Design: Origen

La història d'aquest corrent tan peculiar diguem que comença a través de la destrucció, per a ells ens situem a la dècada de 1940 i amb això, la fi de la Segona Guerra Mundial. Durant aquest període, molts dels edificis del Regne Unit jeuen i es mostren completament caiguts i en ruïnes.

El país en general necessita tornar a reconstruir el monumental desastre, però ho ha de fer el més ràpid possible ja que necessiten proporcionar habitatges als seus veïns i edificis governamentals on poder posar en ordre un país que havia estat completament devastat, a tot això també s'uneix una escassetat de les matèries primeres.

En un altre lloc, trobem la Unió Soviètica, un país que està en plena modelació i construcció d'edificis. Per això, es disposen a construir un estil d'habitatges prefabricats que reben el nom de Khrushchyovka, uns habitatges fets amb materials de baix cost i idèntics a altres models anteriors. Aquest estil arquitectic pretén allunyar-se de la burgesia i el luxe i reflecteixen la igualtat social comunista.

Aquest estil s'expandeix novament al Regne Unit, creant edificis com l'Escola Hunstanton, la Plaça Smithson de la Ciutat de Westminster, la Torre Balfron i el Teatre Nacional. I també a la resta del món amb l'Alumni Memorial Hall a l'Institut de Tecnologia d'Illinois, el Perth Concert Hall a Austràlia, la Biblioteca Robarts a Toronto.

Així va ser com va néixer aquest moviment.

anys després

La gran popularitat d'aquest nou estil va portar grans conseqüències, entre elles el règim totalitari. És a dir, l'ús de materials i recursos com grans lones monocromàtiques feien aquest corrent, un corrent incolor i imponent.

La fi d'aquest moviment va arribar a la dècada dels 70, però avui dia ha deixat grans monuments històrics de gran interès repartits per tot el món.

El brutalist design a l'era digital

Molts anys després del final de la brutalism design en el disseny arquitectònic, es va introduir en un nou vessant o mitjà, l'era digital. Amb el desenvolupament i l'evolució tecnològica, aquest corrent es va veure present a les interfícies digitals.

Actualment, aquest moviment, introduït a l'era digital, s'ha allunyat de tot material físic o cru i s'ha mantingut una arrel que deriva de l'autenticitat i una construcció molt més eficient.

El brutalisme en el disseny web ha estat sempre funcional. Un dels llocs web més recurrents és del famós Craiglist. El que molts dissenyadors no saben, és que una veu que utilitzen recursos simples i útils, estan enfocant aquest estil en els seus projectes i obres.

Les característiques a comparació de les de l'estil arquitectònic s'han vist molt pronunciades a la tipografia i a les diferents opcions de color. Que a diferència de les anteriors, han deixat de ser monocromàtiques.

Brutalisme: actualment

Actualment, el brutalisme ha tornat a les arrels arquitectòniques. A l'era digital, es permet visualitzar una apantalla en blanc on s'amaguen les textures i els colors. Se suprimeix tota edició i es mostren fonts digitals i imatges quadrangulars.

Brutalisme i disseny gràfic

El brutalisme en el disseny gràfic, va estar present gràcies al seu precursor, l'estil suís o també conegut com a estil internacional. Un estil molt protagonista als anys 50. Aquest estil, és conegut per la seva objectivitat i racionalisme en els seus dissenys. Per això, es van aproximar a aspectes més funcionals i es van allunyar del que és artístic.

És per això que se li va donar molta importància a contrast tipogràfic i les línies ordenades, a més, li aporta la utilització de formes geomètriques simples i rotundes, tipografies gruixudes, tramats de semitò, fotografia d'espais i textures de materials procedents de l'arquitectura.

Dissenyadors o artistes

Thomas danthony

És un dissenyador gràfic i il·lustrador nascut a França però amb seu a Londres. Des que va guanyar el Handsome Future award ha arribat a demostrar que és un dels il·lustradors més prometedors i amb més talent. Els seus clients són els més potents: M&C Saatchi, Microsoft, Nokia i Little White Lies. Forma part de l'estil brutalist design i mantenen arrels de l'estil suís a causa de les seves formes geomètriques.

La seva obra sovint conté una narrativa millorada amb un ús intel·ligent de la il·luminació que li permet que les imatges expliquin una història, a més de fer que l'espectador pensi

Ernst Keller

Ernst Keller va néixer el 1891 a Aarau, Suïssa. Va estudiar art i literatura i durant la seva carrera com a dissenyador va crear cartells per al Kunstgewerbemuseum de Zuric, per a diverses organitzacions benèfiques i nombrosos logotips heràldics.

El seu treball com a dissenyador també és molt valorat en tipografies i disseny gràfic en arquitectura. Però, si per alguna cosa és fonamental, Ernst Keller és per la seva tasca com a docent i la increïble influència que va suposar per als seus nombrosos alumnes.

El 1918, Keller va començar a ensenyar disseny i tipografia a la cèlebre Kunstgewerbeschule (Escola d'Arts Aplicades) de Zuric. Allà va continuar fins a la seva jubilació el 1956, després de dècades ensenyant als joves dissenyadors que van desenvolupar l'estil suís durant els anys 50. Ernst Keller és considerat com el pare de l'estil suís, més tard conegut com a estil tipogràfic internacional.

Això és degut al gran nombre d'estudiants de Keller que més tard van donar forma a aquest estil de disseny i van popularitzar. La contribució d'Ernst Keller al desenvolupament de principis didàctics innovadors a la formació en disseny juga un paper fonamental. De fet, va ser el creador d'un dels primers programes de formació sistemàtica per al disseny gràfic al món.

Els seus molts anys de docència entre 1918 i 1956 van donar com a resultat dissenyadors molt diferents. Entre ells hi ha els protagonistes del nou disseny gràfic com Richard Paul Lohse, Josef Müller-Brockmann i Carlo Vivarelli o diversos talents de la il·lustració artística com Heiri Steiner, Lora Lamm o K. Domenic Geissbühler, i dissenyadors innovadors com Hermann Eidenbenz o Gérard Miedinger .

 Max Bill

Ha estat un dels artistes més complets i polifacètics del nostre temps. Reconegut com un geni universal, va treballar com a arquitecte, pintor, escultor, dissenyador, professor i polític entre altres coses. Al llarg de la vida totes les disciplines han estat unides, no hi havia una separació clara entre l'art i altres activitats, tot formava part d'una mateixa idea global.

Va néixer el 1908 a Winterthur, una ciutat obrera a prop de Zuric, on aniria per estudiar orfebreria a l'Escola d'Artesania. abans de començar els seus estudis el 1927 a la Bauhaus, on estaven fent classe personatges del calibre de Vasili Kandinsky, Paul Klee, Josef Albers, László Moholy-Nagy o Walter Gropius. Bill romandria dos anys a Dessau, durant els quals va assimilar els ensenyaments de l'escola, i va definir les línies generals de la seva obra.

Conclusió

Si has arribat fins aquí, espero que hagis après amb aquest resum que t'hem mostrat. I tu què ets més d'arquitectura o de l'era digital?