No cal ni recordar el que ha passat aquests dies enrere. Un quadre de Banksy subhastat, i als segons passant gairebé a millor vida que aquella que li volien donar els adinerats. Banksy pujant vídeo a Instagram, i de pas donant una bona lliçó amb una frase relacionada a Picasso, però que no va sortir de la seva boca.
I és que Banksy mola com aquell artista que cerca que el seu art pugui ser vist per qualsevol, i no passi a mans d'aquells, que l'salvaguardar als seus ulls i al d'altres pocs que passaran pels seus salons, en els quals cada centímetre costa el seu pes en or. I és per això pel que Banksy mola.
I és que l'art no és de ningú sinó de tots. I si no és així vam concórrer en el principi creatiu de la destrucció. Agafem una goma i esborrem i tornem a crear, i així en un perpetu néixer i morir; tal com és la nostra existència, he d'aquí el principi màxim temps que l'obra de Banksy deixi d'existir algun dia, però perduri aquesta lliçó de vida per a aquells que volen lligar, que volen posseir.
Tal com la nena amb el globus, aquesta obra va desaparèixer davant la vista sorprenent de tots aquells concurrents d'aquesta subhasta. Sotheby segurament que es va veure en un compromís, esperant a tenir en mà el que no es vol que així sigui.
Banksy mola, cert. L'art com una lliçó de vida perquè 1.180.000 euros desapareguin tal com van venir. I serà Banksy el que de nou ens doni una altra lliçó de vida amb algun altre quadre que s'intenti subhastar. Es portaran murs, pedres i no es que més llocs on el grafit de Banksy ha pres el seu espai. Però tal com és l'art, desapareixerà per tornar a recrear-se i néixer.