Què és una càmera estenopeica i com fer-ne una a casa teva

Has sentit parlar alguna vegada sobre la càmera estenopeica? Saps què és? Si t'agrada la imatge i la fotografia, potser hi has indagat alguna vegada. O potser és la primera vegada que has sentit aquest nom.

És un dels instruments relacionats per la fotografia que té la seva pròpia història. La vols conèixer? A continuació en parlem.

Què és una càmera estenopeica

El primer que has de saber sobre la càmera estenopeica és que té un altre nom pel qual se la coneix, pinhole. Es tracta duna càmera molt fàcil de fer i té el títol de ser la primera càmera que es va inventar.

Ara bé, i què més?

Es tracta duna càmera de fotos que no utilitza una òptica o una lent. En realitat, el que fa servir és un orifici anomenat estenopo. Per aquest orifici entra la llum que, en contrast amb el paper fotosensible, plasma la fotografia.

Perquè et sigui més fàcil entendre-ho, passa a l'encapçalament següent.

Com funciona una càmera estenopeica

Imagina't que tens una càmera estenopeica i has de fer una foto. L'objecte el situes davant de la càmera i tu la col·loques perquè enfoca bé. Ara, els raigs de sol o de llum entraran per l'orifici que té (ja que t'hem dit que no té lent o òptica). I això fa que es projectin a la paret contrària al forat (dins de la càmera, és clar). Això sí, ho fa de manera inversa.

En aquesta paret hi ha un paper fotogràfic o rodets amb material fotosensible. De manera que es plasma la imatge en aquest paper.

L'únic que pot trigar un temps a donar-te el resultat final, sobretot perquè els forats solen ser de només 0,4mm de diàmetre).

Qui va inventar la càmera estenopeica

L'inventor de la cambra estenopeica no és cap altre que el metge i matemàtic àrab Ibn Al-Haitam, conegut com Alhacen. Va ser ell qui, basant-se en la cambra fosca en què, segons els estudis que va dur a terme, va descobrir que la llum no sortia, com pensaven que passava, sinó que entrava i podia crear les fotografies si es col·locava un material fotosensible a la paret contrària.

De fet, es diu que va fer un experiment col·locant tres espelmes alineades i una pantalla amb un orifici entre aquestes espelmes i la paret. Aleshores, es va adonar que les imatges només es formaven a través d'aquests forats de manera que la vela dreta formava l'esquerra i li va donar la idea que hi havia una linealitat en la transmissió de la llum.

Tot i això, no hem pogut trobar gaire més informació sobre això.

Cambra estenopeica vs càmera fosca

Si t'apassiona el món de la fotografia, coneixeràs molt més la càmera fosca. I ara que has llegit sobre l'estenopeica, és possible que pensis que són iguals. Però, en realitat, no és així.

Hi ha una gran diferència entre elles: la càmera fosca projecta la imatge que estem fotografiant en una superfície. Però la càmera estenopeica ho fa en un material fotosensible que va recollint la llum que entra en aquest espai.

Com crear una càmera estenopeica

Vols provar de fer servir una càmera estenopeica? Doncs que sàpigues que és força fàcil de construir a casa.

I de fer-la servir.

L'únic que necessitaràs és una caixa, un folre, si pot ser de vellut negre; cola, una agulla fina i cinta aïllant.

Si ja ho tens tot, els passos que has de fer són els següents:

• Agafa una caixa (pot ser de sabates, d'algun producte que t'hagi vingut… i pinta-la de negre (tant per fora com per dins)).
• Ara, agafa una agulla (de les de teixir) i amb ella fer un forat més o menys al centre. Agafa cinta aïllant i tapa'l mentre.
• Amb això ja tens la càmera feta. Però sí, és una càmera fosca. Perquè sigui una càmera estenopeica has d'afegir a la paret de la caixa contrària on hi ha el forat un paper fotogràfic fotosensible, cosa que no és tan fàcil d'aconseguir avui dia, però no impossible.
• Aquí et deixem un vídeo per construir un altre tipus de càmera:

Com utilitzar la teva càmera estenopeica casolana

Un cop ja tens la teva càmera, és hora de fer una foto a veure què tal surt, no? Aquí és on entren les matemàtiques. Perquè has de saber:

• Quin és el diàmetre de l'estenopo. Això es calcula amb la fórmula 0,0366* longitud focal en mil·límetres. Entenent per aquesta longitud la distància que hi ha entre el forat i el lloc on hi ha el paper.
• Quin és el diafragma de la càmera (l'obertura). El treus dividint la longitud focal i el diàmetre de l'estenopo.
• Quin és el temps dexposició. En aquest cas usant la regla del Sunny16. En aquest cas, us aconsellem que aneu d'acord també al diafragma de la càmera. Perquè segons la xifra que us doni podeu saber més o menys el temps d'exposició sobre la base de: f/16: 1 segon; f/256: 40 segons: f/360: 3 minuts.

Un cop tens tots aquests valors, pots saber exactament quan obrir el forat i quan tancar-lo.

I aquí no s'acaba tot, perquè un cop ja tens el paper, cal revelar la foto. I això implica:

Tenir una cambra fosca amb llum vermella.

Tenir quatre safates amb líquid revelador una, líquid d'atur una altra, líquid fixador la tercera, i aigua la quarta.

I treballar-ho.

I és que hauràs de treure la foto de la càmera amb compte i gairebé sense tocar-la. Introduir-la a la primera safata 90 segons o així, treure-la, i ficar-la llavors a la segona safata per 30 segons.

Un cop passats, treure-la i passar-la a la tercera safata, en aquest cas 4-5 minuts. I, finalment, portar-la a l'aigua per aclarir-la, treure-la i penjar-la perquè s'assequi.

Això sí, la foto sortirà al revés i en negativa (el blanc sortirà negre i el negre blanc). Així que per positivar-la has de fer servir un editor de fotos.

T'han quedat dubtes sobre la càmera estenopeica?