Un dels conceptes bàsics que hem de tenir en compte sempre en el disseny tipogràfic és el de família. Com el seu nom indica, una família tipogràfica és un grup de elements emparentats entre si i que formen part d'un mateix conjunt. Entenem per família tipogràfica una agrupació de signes que presenten característiques de naturalesa estructural i estètica comuna, d'aquesta manera podem localitzar-les i situar-les dins d'un mateix sistema.
Aquest sistema es compon d'una sèrie d'elements, en concret dels següents:
- Signes alfabètics: Majúscules, majúscules accentuades, lligadures majúscules, minúscules, minúscules accentuades i lligadures minúscules.
- Signes no alfabètics: Números, signes de puntuació i altres signes.
En cadascuna d'aquestes famílies es troben aglutinats tots els elements o components necessaris per escriure un text de qualsevol tipus en diferents idiomes i formats. Coneixes les famílies tipogràfiques bàsiques? Aquí et proposo un resum:
CONDENSADA
Es tracta d'una versió estreta d'una família tipogràfica. En una alternativa condensada, el tipògraf modifica les proporcions dels elements de cada tipus d'una forma totalment buscada i amb certa harmonia. Hem de tenir en compte que la versió condensada no és resultat de l'simple estrenyiment de les lletres arribant a deformant en el seu eix horitzontal. La condensació és un procés que requereix certa tècnica i gust visual. La deformació es converteix en un pecat bast en tipografia que hem d'evitar sempre.
Les fonts condensades se solen repartir en tres tipologies. D'una banda condensades, d'altra banda extra condensades i en última instància ultracondensadas encara que la veritat és que són poques les famílies que admeten totes aquestes variants. La Helvètica, per exemple és una d'elles.
ESTESA
És molt similar a la regular però en aquest cas lleument més estirada dels seus extrems i amb algunes correccions òptiques. Tot i que s'alteren les dimensions en l'eix horitzontal sempre es fa d'una forma proporcional i mantenint el mateix gruix en la línia. Aquesta família sol emprar sobretot en titulars i estructures que tenen certa rellevància dins d'una composició.
VERSALETES
Es tracta de la variant caracteritzada per l'ús de lletres majúscules petites lleugerament majors a l'altura de la lletra m d'aquesta font. Tot i que se sol anomenar versaletes (en plural) hi ha un singular per a cada un d'aquests caràcters. Aquesta modalitat no disposa d'subvariants com negretes, cursives o altres està a el mateix nivell que aquestes i no poden barrejar-se. Però cal anar amb compte a l'hora d'utilitzar aquesta alternativa, perquè molts programes informàtics utilitzen pseudoversalitas i la diferència entre les dues és força apreciable (en les falses versaletes el traç dels tipus està totalment descompensat a el de la font original). Utilitzar pseudoversalitas en lloc de versaletes originals pot descompensar la nostra font i fer que perdi elegància i presència. Aquesta variant sol trobar-se en fonts d'acabat professional i sobretot ideades per utilitzar-les en textos excessivament densos i grans.
ITÀL·LICA
En llenguatge tipogràfic Itàlica és sinònim de cursiva. La cursiva és una variant completa del conjunt de caràcters que componen una font i que té l'eix vertical inclinat cap a la dreta normalment en un angle de dotze graus i que imita el resultat de l'escriptura a mà. De fet, aquesta característica és el que ens permetrà diferenciar una variant cursiva original a una imitació falsa. El que les diferencia és que la cursiva original sempre tindrà una lletra a minúscula similar a la que s'escriu a mà i mai tindrà la forma de ganxo pròpia de les impremtes.
NEGRETA
És la variant en els caràcters d'una font que és molt més gruixuda que forma romana o «normal», és important saber que l'augment de el gruix en els caràcters es fa única i exclusivament en l'eix horitzontal, és a dir els traços dels tipus s'expandeixen a l'ample però no a la part alta. És habitual que hi hagi més d'una variant i gruix en el disseny d'una font categorizándose en termes de seminegra, negreta o extranegrita.
FINA
Es tracta de la versió oposada a la versió bold, és a dir els caràcters apareixen més fins o lleugers en l'eix horitzontal que en la versió estàndard o romana.
ROMÀ
Anomenem família romana a el conjunt de caràcters de tall bàsic i sense estar subjectes a les variacions pertanyents a les famílies anteriors. El terme té el seu origen en les inscripcions dels monuments romans.
