Si estàs endinsant en el món de la fotografia artística o bé de l'enregistrament en vídeo en estudi, pot ser que sigui el moment de començar a treballar sobre la il·luminació. Sobretot si pretens fer retrats fotogràfics bastant expressius, hauràs de tenir al menys unes nocions bàsiques ja que el que ens interessarà ressaltar del nostre model és precisament el seu volum, els seus contrastos, la seva textura, crear una sensació plàstica potent. Potser comptem amb models excel·lents i amb un bon ull, però sense una il·luminació correcta, podem córrer el risc d'aplanar la nostra imatge i això evidentment restarà professionalitat a les nostres propostes.
Si ets principiant en aquest camp, no et preocupis, amb una mica de paciència pràctica i curiositat podràs adquirir els coneixements necessaris. Tot i que molts temen enfrontar-se a un treball d'il·luminació, hauràs de saber que la il·luminació és un dels recursos expressius més potents que existeixen i que està al nostre abast. En cap cas haurem veure-ho com una restricció, sinó com una potencialitat. Per ajudar-te amb això, t'ofereixo deu posicions bàsiques per il·luminar als nostres personatges prenent com a referència la cara:
- Il·luminació totalment frontal: La conseguirmos invariablement si fem servir flash (en qualsevol de les seves modalitats). Encara que hem de puntualitzar que si escollim un flaix anular la il·luminació serà força més difusa. Amb aquest tipus d'il·luminació aconseguirem eliminar les ombres en la seva totalitat i per això impedieremos modelar els volums de la cara. La problemàtica d'escollir aquesta opció rau en l'aparició de brillantors antiestètics a la cara si la pell del nostre model és mínimament greix o posseeix algun rastre de suor. És l'alternativa més fàcil al no importarà l'angle de la imatge o la posició de l'protagonista.
- Il·luminació frontal elevada: Ideal per emfatitzar la zona de les celles, els pòmuls i el coll. La línia de clarobscur que delimita el pòmul facilita l'aparença de primor i ens proporciona una estètica molt més afinada, encara que en qualsevol cas no pot ser accentuada o suavitzada amb l'ús de maquillatge. A més la zona de l'ombrejada de coll ens ajudarà a reforçar la idea de tridimensionalitat i ens portarà la cara a un pla més proper a càmera. D'altra banda, l'ombra de la mirada ens proporciona un alt grau d'expressivitat i potencia l'efecte creat a través de l'maquillatge amb les ombres d'ulls. L'estructura general de les ombres és totalment equilibrada pel que ens ofereix un concepte interessant. Quan la font de llum frontal s'eleva rep el nom de «zenital frontal».
- Il·luminació lateral central: Gràcies a aquesta desapareix la simetria en el joc d'ombres i contrastos. Un lateral es perd en ombres mentre que l'altre destaca i és ressaltat per la potència de la llum. Aquest efecte ens permetrà afavorir un aspecte molt més esvelt, per la qual cosa generalment és utilitzat per aprimar la cara. Però, a causa de que la font de llum està situada a l'altura de la cara, apareix un camp considerable de clarobscur a la galta oposada que multiplica si a més el model posseeix un rictus destacat. Aquest camp no és favorable a la nostra composició. Si modifiquem l'angle entre la llum i el propi rostre crearem variacions interessants. Si ho augmentem l'ull més allunyat desapareixerà notablement entre les zones d'ombra i si continuem en la seva obertura, arribarà un punt en què creiem simetria pura partint la cara en dos, un perfil ombrejat i un altre il·luminat. Amb aquesta modalitat l'ombra que projecta el nas és força destacable.
- Il·luminació lateral elevada: D'aquesta manera mantindrem les característiques presents en l'anterior modalitat i definirem una línia sota la galta oposada que emfatitzarà el perfil i destacarà notablement el pòmul, a més desapareixeran les zones confuses de clarobscur en el rictus facial aportant-nos gran informació expressiva. També apareixerà una estructura de triangle invertit a l'ull contrari. Aquest és probablement el recurs més utilitzat per donar un paper important a les ombres sense renunciar als trets més expressius del nostre model.
- Llum de farciment: Partint de la il·luminació anterior, afegim un altre focus de suport a la zona contrària amb la intenció de reduir les ombres creades per la llum principal, però no desapareixeran només disminuiran en intensitat. Amb aquesta alternativa perdrem la qualitat per estilitzar o aprimar els rostres doncs recuperarà el seu caràcter horitzontal. Estaria bé que comencéssim utilitzant una intensitat de dos diafragmes inferior a la llum principal. Haurem de prestar atenció quan establim l'angle d'incisió en aquesta segona llum, ja que una mala posició influiria accentuant les zones il·luminades i podríem cremar la nostra fotografia. Aquesta modalitat és la més natural ja que és la que sol estar present més sovint en la nostra vida diària en condicions normals d'il·luminació.
A la segona part d'aquest tutorial veurem cinc posicions que et poden ser d'utilitat. T'ha resultat útil? Tens alguna aportació?