La Línia clara és un estil d'historieta o còmic d'origen francobelga, amb diverses característiques marcades que la defineix. Compta amb un bon sequet d'autors que en disposen per a les seves narratives gràfiques. Aquests autors la fan pròpia i evolucionen amb les seves històries i personatges, fent que tingui un passat, present i futur des de la seva creació i arrels oblidades fins als nostres dies.
La línia clara es va popularitzar i va prendre nom a l'última cambra del segle XX on el conegut Hergé, Georges Remi, el pare de Tintín, es va donar a conèixer perquè és el precursor d'aquest moviment o estil narratiu gràfic. Gràcies a uns estrictes preceptes, manaments d'estils i claus en la manera de narrar i dibuixar, la línia clara va marcar estil des de la dècada dels 80 a través de la transició de segle i arribant la seva influència a molts artistes i dibuixants d'avui.
Les principals característiques que ens indiquen que un treball està emparat sota el paraigua de la línia clara són les següents:
Delimitació de les figures protagonistes de la vinyeta mitjançant una línia contínua i depurada.
Absència dels tons de transició intermedi, taques negres o efectes d'ombra i contrallum.
Realç de l'efecte màscara, o el que vol dir combinar uns personatges marcats gràficament com a caricaturescos contra un entorn realista, per centrar així l'atenció protagonista en aquests personatges claus per a la història.
Seguiment rigorós de la narrativa clàssica, amb vinyetes o plans poc carregats.
Fidelitat per la història d'un tipus de gènere, especialment la història d'aventures.
Totes aquestes característiques ajuden que una història sigui compresa molt clarament sense massa segones intencions ocultes en el dibuix, on el lector pot centrar-se en el fàcil de la narrativa, guió i plans, sense aclaparar-lo amb sensacions contradictòries literàries.
La Línia clara influenciada per George McManus el creador de Bringing up Father
És molt habitual donar el títol de creador d'aquest estil Hergé, i encara que va ser ell qui es va encarregar de popularitzar-lo mitjançant Tinín i estendre'l a tota una generació de dibuixants i artistes franc-belgues donant una forta identitat i fundant una baluard en allò que es coneix com el còmic europeu, seria totalment injust no esmentar George McManus, el famós autor de Bringing up Father que amb la seva tira diària va fer les delícies dels lectors de la premsa americana a principis del segle XX.
George McManus va impactar directament amb el seu estil a Alain de Saint Hogan, podem observar-ho a la seva obra Zig et Puce, i per acabar amb la cadena de successos i influències direm que Hergé va ser un alumne predilecte d'Alain.
Tenim amb aquesta senzilla relació d'artistes un traç rectilini que uneix la historieta clàssica americana de principis del segle passat amb la famosa línia clara, arrelada aquesta darrera i donant identitat al còmic europeu. Aquesta asseveració va costar moltes polèmiques entre els artistes que havien adoptat aquest estil de dibuix i narrativa a la dècada dels 80 però davant d'aquesta evidència és difícil dubtar d'aquestes influències.
La Línia clara, encara que en concepte anterior, neix en aquesta generació dels 80 arran de la reivindicació dels artistes amb què Hergé havia compartit treballs, i en què havia despertat admiració, aquests es van adonar que la Línia clara era evidentment un estil i tenia uns preceptes que mereixien la pena ser defensats, així que es van animar per adjudicar-se l'autoria europea franc-belga.
Encara que això és un fet acceptat per tot el món i se'ls ha d'atribuir de manera justa el mèrit, no hem d'oblidar les influències precursores que han creat aquest estil, com us hem explicat.