L'alfabet rúnic, el sistema d'escriptura que utilitzaven els pobles nòrdics durant l'ère vikinga, es compon de les lletres vikingas. Aquestes lletres es deien runes i s'usaven per escriure els idiomes germànics, principalment el nòrdic antic, que era l'idioma dels víkings.
Les runes tenien un valor màgic i religiós a més de ser utilitzades per transmetre missatges. Els víkings creien que les runes eren un regal del déu suprem Odín i tenien el poder de canviar la vida de les persones. A causa d'això, les feien servir per fer prediccions, rituals, encantaments i protecció. En aquest article coneixerem les característiques, els tipus i els significats de les lletres víkings. Llest?
Característiques de les lletres víkings
les formes anguloses i rectilínies de les lletres víkings en faciliten el gravat en materials durs com la pedra, el metall o la fusta. Les runes s'escrivien de esquerra a dreta o de dreta a esquerra, i de vegades en forma de bustrofedó, canviant de direcció a cada línia.
Cada runa té un nom que fa referència a una idea o element natural. Per exemple, la runa F significa «riquesa», la runa U significa «bou» i la runa R significa «carro». Aquests noms ajudaven a recordar cada lletra i el so.
Les runes també tenen un significat simbòlic i esotèric, i estan relacionades amb la mitologia i la cosmovisió dels víkings. Cada runa representa una força o qualitat que pot tenir un impacte a la vida de les persones. Per exemple, la runa Óss significa «déu» i representa la saviesa i el poder diví, la runa Hagall significa «calastra» i representa l'adversitat i el canvi, i la runa Sòl significa «sol» i representa l'energia i la vida.
Tipus de lletres víkings
Els alfabets rúnics es distingeixen pel nombre i la forma de les runes. Els principals inclouen:
- El futhark antic: l'alfabet rúnic més antic es va utilitzar entre els segles II i VIII. Es compon de 24 runes i correspon a l'idioma protonòrdic, parlat pels escandinaus i les tribus germàniques.
- El futhorc anglosaxó: es va fer servir des el segle V fins al segle XI i és una variant del futhark antic. Es compon d'entre 26 i 33 runes i correspon als idiomes anglès antic i frisó antic, que es parlaven a les illes britàniques.
- El futhark jove: l'alfabet rúnic més conegut, es va utilitzar entre els segles VIII i XII. Es compon de 16 runes i s'assembla al nòrdic antic, la llengua parlada pels víkings.
Dins el futhark jove hi ha diverses versions:
- Les runes de branca llarga, també conegudes com a runes daneses, eren les més comunes i s'empraven per escriure en pedra.
- Les runes suec-noruegues o de branca curta: Les inscripcions en fusta eren més simples.
- Les runes de Helsingia eren una variant que s'utilitzava en algunes parts de Suècia i no tenia un pal o eix vertical.
- Les runes islandeses són una versió del futhark jove de l'islandès antic, una llengua que es remunta a l'antic nòrdic.
Exemples de lletres víkings
A continuació mostrem alguns exemples de com s'escrivien algunes paraules en lletres víkings, usant les runes de branca llarga:
- víking: ᚠᛁᚴᛁᚾᚴᛦ (fikinkR)
- runa: ᚱᚢᚾᛅ (runa)
- Odin: ᚢᛏᛁᚾ (utin)
- Thor: ᚦᚢᚱ (þur)
- Loki: ᛚᚢᚴᛁ (luki)
Els víkings també usaven les runes per a escriure inscripcions més llargues en objectes, monuments o làpides. Aquestes inscripcions solien incloure informació sobre l'autor, el destinatari, el motiu o el missatge de l'obra. La pedra de Rök, una estela de granit del segle IX a Suècia, té una inscripció rúnica famosa. Aquesta inscripció conté més de 700 caràcters i fa referències a la mitologia, la història i la genealogia nòrdiques.
La banya d'or de Gallehus, un objecte cerimonial d'or trobat a Dinamarca i que es remunta al segle V és un altre exemple d'inscripció rúnica. La inscripció de 16 caràcters diu: do», el que significa «Hlewagastiz fill de Holt va fer aquesta banya». Aquest és un dels escrits rúnics més antics que s'han descobert.
Significat de les lletres víkings
Les lletres víkings tenien significats esotèrics i comunicatius. Cada runa representava un concepte o un element de la natura i una força o una qualitat que podia afectar el destí de les persones. Per tant, els víkings feien servir les runes per fer prediccions, rituals, encantaments i protecció.
Les runes es podien barrejar per crear paraules, frases o fórmules màgiques. També es podien fer servir com a amulets o talismans de forma individual. Cada runa tenia un nom i un so que ho ajudava a recordar. A més, cada runa tenia una associació amb un déu, animal, arbre, color o número.
- Fehu: Significa “riquesa” i representa el foc generador i penetrant. La seva forma s?assembla a les banyes d?una vaca, que era un símbol de possessió i poder. El seu color és el vermell i el seu número és el 1.
- Uruz: Significa “bou” i representa el canvi i la transició. La seva forma s'inspira en l'ur, un animal extint semblant al bisó. El seu color és el verd fosc i el seu nombre és el 2.
- Thurisaz: Significa “gegant” i representa la protecció, la defensa i els nous inicis. La seva forma és la d'una dent esmolada, que simbolitza la lluita i el dolor. El seu color és el blanc i el seu número és el 3.
- Ansuz: Significa “déu” i representa la saviesa i el poder diví. La forma és la d'una persona gran que s'inclina amb els braços oberts. El seu color és el blau fosc i el seu número és el 4.
Un món rúnic
Les lletres víkings són un sistema d'escriptura fascinant que ens mostra la cultura i la història dels pobles nòrdics. Les runes eren una forma de art, màgia i comunicació. Les runes ens permeten comprendre l'idioma, la mitologia i la cosmovisió dels víkings.
Si t'ha agradat aquest article i voleu saber més sobre les lletres víkings i altres fonts, us convidem a visitar la nostra pàgina web. Allí trobaràs més informació, imatges i recursos sobre múltiples tipografies més. Evita perdre-t'ho!