L'esqueumorfisme és una tècnica de disseny que consisteix a fer que els elements digitals s'assemblin als seus equivalents del món real. Per exemple, que una aplicació de notes tingui l'aspecte d'un bloc de paper o que un reproductor de música tingui botons que imitin els d'un ordinador de so. El terme prové del grec skéuos, que significa «vasa» o «eina», i morphé, que significa «forma». L'esqueumorfisme va ser molt popular als inicis de l'era digital, especialment en els sistemes operatius d'Apple, que el van adoptar com una manera de fer que les seves interfícies fossin més intuïtives i familiars per als usuaris.
Amb el pas del temps, però, aquesta tendència ha anat perdent força i ha estat substituïda pel disseny pla, que es caracteritza per la simplicitat, l'abstracció i l'eliminació dels detalls innecessaris. Per què ha passat aquest canvi? Quins avantatges i desavantatges té l'esqueumorfisme davant del disseny pla? Quin futur espera a l'esqueumorfisme en el món digital? En aquest article intentarem respondre aquestes preguntes i analitzar els pros i els contres de cada estil de disseny.
L'auge i la caiguda de l'esqueumorfisme
L'esqueumorfisme va sorgir com una manera de facilitar la transició dels usuaris al món digital, aprofitant-ne els coneixements previs sobre els objectes físics. Quan imita l'aparença i el funcionament d'aquests objectes, l'esqueumorfisme buscava crear una experiència d'usuari més natural, còmoda i agradable.
un els principals defensors de l'esqueumorfisme va ser Steve Jobs, el cofundador d'Apple, que creia que els ordinadors havien de ser tan fàcils d'usar que un complet novell pogués dominar-los basant-se únicament en el seu instint. Per això, va apostar per un estil de disseny en què els elements digitals s'assemblessin als del món real, com ara la paperera, les carpetes, l'escriptori o el calendari.
L'esqueumorfisme va aconseguir el seu punt àlgid amb el llançament de l'iPhone el 2007, que va revolucionar el mercat dels telèfons intel·ligents. El sistema operatiu iOS estava ple d'icones i aplicacions que imitaven objectes reals, com ara la càmera, el rellotge, el bloc de notes o el llibre de contactes. A més, incorporava efectes visuals com textures, ombres, brillantors i reflexos, que li donaven un aspecte tridimensional i realista.
El declivi de l'esqueumorfisme es va iniciar amb l'arribada de Windows 8 el 2012, que va introduir el disseny pla, un estil de disseny que es basa en formes geomètriques, colors sòlids i tipografies clares, sense cap mena d'efecte visual que simuli la realitat. El disseny pla es presentava com una alternativa més moderna, minimalista i funcional, que s'adaptava millor a les pantalles tàctils i als diferents tamanys i resolucions dels dispositius.
Usabilitat pel que fa al disseny pla
La usabilitat es refereix a la facilitat amb què els usuaris poden interactuar amb un producte o servei digital. Un bon disseny ha de ser intuïtiu, eficient i satisfactori per a l'usuari.
L'esqueumorfisme té l'avantatge d'aprofitar el coneixement previ dels usuaris sobre els objectes reals, cosa que pot facilitar l'aprenentatge i l'ús de les interfícies digitals. En imitar l'aparença i el funcionament d'aquests objectes, crea una experiència d'usuari més natural i familiar, que pot generar confiança i plaer a l'usuari.
Tot i això, l'esqueumorfisme també té les seves limitacions. En dependre de les analogies amb el món real, pot ser poc flexible i adaptable a les noves funcionalitats i possibilitats que ofereix el món digital. A més, aquest pot generar confusió i frustració als usuaris, en crear falses expectatives sobre el comportament dels elements digitals, que no sempre es corresponen amb el dels objectes reals.
El que és bo i el que és dolent de l'estètica de l'esqueumorfisme
L'estètica es refereix a la bellesa i el gust amb què es dissenya un producte o servei digital. Un bon disseny ha de ser agradable, harmoniós i coherent per a lusuari.
Aquest corrent té lavantatge de crear una estètica realista i detallada, que pot resultar atractiva i captivadora per als usuaris. En utilitzar textures, ombres, brillantors i reflexos, l'esqueumorfisme crea una il·lusió de profunditat i tridimensionalitat, que pot generar un efecte de sorpresa i admiració a l'usuari.
Tot i això, l'esqueumorfisme també té els seus desavantatges. En imitar l'aparença dels objectes reals, pot resultar antiquat, recarregat i poc original, que en limita la creativitat i la innovació. A més, l'esqueumorfisme pot resultar inconsistent i incoherent, en barrejar diferents estils i referències que no tenen relació entre si.
La personalitat de l'esqueumorfisme
La personalitat fa referència al caràcter i l'emoció amb què es dissenya un producte o servei digital. Un bon disseny ha de ser expressiu, divertit i original per a lusuari.
L'esqueumorfisme té l'avantatge de crear-ne una personalitat única i diferenciada, que pot resultar divertida i original per als usuaris. En utilitzar objectes del món real, l'esqueumorfisme crea una connexió emocional amb els usuaris, que es poden sentir identificats i atrets per ells. A més, l'esqueumorfisme pot aportar humor i sorpresa a les interfícies digitals, en fer servir objectes inesperats o extravagants.
Tot i això, també té els seus riscos. En dependre dels objectes del món real, pot resultar poc apropiat i rellevant per al context i el propòsit de les interfícies digitals. A més, aquest també pot resultar avorrit i repetitiu per als usuaris, en usar els mateixos objectes una vegada i una altra.
El futur de l'esqueumorfisme
L'esqueumorfisme i el disseny pla són dos estils de disseny que han marcat la història del disseny digital. Tot i això, cap d'ells és perfecte ni definitiu. Tots dos tenen els seus avantatges i els seus desavantatges, i tots dos poden millorar i evolucionar.
En els darrers anys, han sorgit noves propostes que intenten combinar el millor dels dos estils, com el disseny material de Google o el pneumorfisme. Aquestes propostes cerquen crear un equilibri entre la realitat i l'abstracció, entre la profunditat i la planitud, entre l'emoció i la raó.
El disseny material de Google és un estil de disseny que es basa en el concepte de material, una superfície imaginària que té propietats físiques, com ara la mida, la forma, el color, la textura, l'ombra i el moviment. El disseny material cerca crear una experiència d'usuari coherent, intuïtiva i dinàmica, que s'adapti a qualsevol dispositiu i plataforma
Un corrent en evolució
L'esqueumorfisme i el disseny pla són dos estils de disseny que han tingut una gran influència al món digital. Consisteix a fer que els elements digitals s'assemblin als seus equivalents del món real, mentre que el disseny pla consisteix a simplificar i optimitzar els elements digitals, eliminant-ne els detalls innecessaris.
Tots dos estils tenen els seus avantatges i els seus desavantatges, i tots dos poden millorar i evolucionar. En els darrers anys, han sorgit noves propostes que intenten combinar el millor dels dos estils, com el disseny material de Google o el neumorfisme.
El futur del disseny digital no està escrit, i dependrà de la creativitat, la innovació i les necessitats dels dissenyadors i els usuaris. L'important és que el disseny digital sigui usable, estètic, personal i innovador, i que creï una experiència d'usuari satisfactòria i memorable.